La diferència del "fer" i "estar" a l'esport.

Amb un món on necessitem sempre "produir" o "fer", molts cops ens oblidem del "estar", es a dir, prendre conciència del que som i sobretot del que fem. Això, podria tenir una relació directa amb l'entrenament, on la propia societat ens porta a "fer" més enllà de les nostres possibilitats. Durant l'entrenament, hem de saber què estem fent, a cada petjada hem de ser conscients d'on fiquem el peu, si estem pronant o supinant, si estem amb una pendent tècnica i hem de travessar una glaçera o fins i tot, saber controlar el ritme que portem. Tot això, només serà possible si durant la pràcitca esportiva "estem" i som conscients del moment present. Dic això, perquè els esportistes sovint perdem l'essència del "estar" i només ens preocupem pel "fer". Per aquest "fer", em refereixo al fet de voler "produir" sempre més, simplement per veure al nostre rellotge, un número més gran o més hores acumulades. Si podem entrenar 4 hores quin sentit té fer-ne 2 nó? Aixì sentirem una sensació de recompensa i felicitat dins del nostre cervell pel fet d'haver "produit" més. Però, i si aquesta "productivitat" del que hem parlat s'acava convertint amb ser "improductiu"? Potser la clau resideixi amb el "menys és més" intentant buscar l'eficiència física i racional abans que l'impulsivitat i l'obsessió compulsiva d'estar "entrenant" o no?

Per aquesta raó, el fet de ficar-nos el nostre propi límit ens farà veure fins a quin punt podem arribar, depenent de les nostres capacitats físiques i mentals. Un altre ventatge d'aquests límit és tenir un control emocional dels nostres actes, entrenem al nostre cervell de fer o no fer tal acció. Si sempre volguessim fer-ho tot sense mesura, sense tenir aquest "límit personal" no controlariem les nostres accions. Per exemple, imaginem que ens agrada la xocolata (a qui no li agrada), si mengessim les 24 hores només xocolota al final no ho gaudiriem tant, si ens paressim a pensar, avui no toca, perquè així; el simple fet de limitar-te, et fa tenir un plaer molt més gran el proper dia que en menges. Això ho podem extrapolar amb altres àmbits de la vida com podria ser, dins el nostre cas, l'esport.